dimarts, 22 de juliol de 2008

21 MUNTANYÓS COM BUDA

Avui hauria tocat anar al Balaton, però com que allà plovia, hem anat a Hollókő, Patrimoni de la Humanitat. Com que està a la muntanya, hem hagut de passar per moltes carreterotes i poblets. Per arribar-hi hem passat per la M2, la 2, per una carretera d’enllaç, i per una carretera local, i pels pobles de Szendehely, Rétság, Bánk, Romhány, Kétbodony, Szécsenka, Becske, Magyarnándor, Cserháthalpa, Cserhátsurány, Herencsény, Cserhátszentiván, Alsótold i Felsötold.

A Hollókő hem aparcat el cotxe en un pàrquing de pagament que no hi havia res per pagar i ens n’hem anat cap al centre. Primer hem anat a una botigueta on hi havia objectes de fusta del poble. Hem comprat un pou, dues nines, un escut, una c

ullera molt gran i vermella, i una caixa d’on surt una serp per en Marçal. Llavors hem anat a dues botigues més de records de Hollókő: a la Kaláris Ajándékbolt, i a una altra que no té nom.

Després d’haver passat per l’església, els carrers, la Szövőhaz (la casa dels teixits) i altres botigues, hem anat a dinar a la Katalin Csarda (Fonda Katalina). He demanat els dos plats més típics dels Palóc, que són la gent que abans habitava el poble. Un “Páloc gylyás – Tejföloös zoldlab leves sertéshússa (en anglès: Sour-cream, french bean, park meat), que era una sopa. De segona he demanat Palóc pecsenye petrezsetlymes burgonyával (en anglès: Mustard, garlic pork). No hem fet postres perquè només hi havia dos cambrers i tardaven molt.

Al cap de poc hem anat a comprar un gelat

al baret que hi havia a l’arcament i finalment a tirar una postal per a nosaltres a la bústia del poble per veure quant tardava a arribar des d’aquest poblet si només hi posàvem Barcelona i no deia el país. Hem tornat per la carretera 21 i la M3.

Cap comentari: