29 TORNADA

Avui ja ha tocat marxar. L’aeroport està lluny del centre de Budapest, però nosaltres hem marxat pels volts de les 11 del matí. Hem passat per l’Ulloi Út fins arribar a l’aeroport a les 12, a l’hora que havíem de deixar el cotxe llogat a Hertz.

El nostre vol marxava a les 14.45, per això dues hores abans hem anat a buscar els bitllets i a facturar les maletes al check-in de Swiss Air. Després d’haver dinat hem anat a fer el control de DNI’s, de líquids… Una mica més tard, a la porta 12 ja es podia entrar a l’avió. Hem fet escala a Zürich, i després en un avió més bo, fins a Barcelona, on hem agafat el tren de les 19.59 (perquè l’avió ha arribat a les 19.05) fins a Sants. Un cop a Sants hem agafat el tren de les 20.45 fins a Vic. Ja tornàvem a ser-hi.

Ara resulta que avui a la tarda a Budapest (ja no hi érem) han trobat una bomba de dues tones de la 2ª Guerra Mundial, al districte de Ferencvaros, el districte IX, i han hagut d’evacuar 16.000 persones!

28 QUINA CARRETERA!

Aquest sí que ha sigut l’últim dia que hem marxat de Budapest. Hem anat a Ócsa, el poble que hem anat avui. Hem passat per la Soroksári Út, la carretara 5 i una carretera local d’uns 20km. El títol és així perquè cada 2 km. aproximadament hi havia una prostituta amb bikini. Ócsa va rebre el Premi Europa Nostra. La majoria de cases tenen la “teulada” feta de branques i palla, com és típic d’allà. Feia moltíssima calor i hem marxat d’allà al cap de poc de ser-hi.

A l’hora de dinar hem anat a Dabas, un poble amb moltes mansions. Per tornar a l’apartament (tornàvem d’hora per fer les maletes), hem passat per una carretera local pels pobles Újhartyán, Kakucs i Inárcs. En el poble de Kakucs, com a la majoria dels hongaresos, al cementiri, que era al costat de la carretera, tot són tombes, no com aquí que majoritàriament són nínxols. Finalment, per la M5, la Hungária Korút i la Kerepesi Út. Cap al final de la tarda vam anar a comprar alguns records al Váci Utca.

27 TORNADA A BUDAPEST

Ens hem llevat, hem endreçat quatre coses, hem esmorzat a la pensió (el bufet d’esmorzar estava inclòs al preu) i hem marxat amb el tramvia, i després amb la línia U2 del metro fins a Rathaus, on hi havia el jardí del palau Rathaus, que no m’ha agradat gaire perquè estava ple de bars mòbils i un cinema a l’aire lliure. Però el jardi Volksgarten era molt més bonic.

Hem passat per un dels carrers més comercials, el Kartner StraBe, i després per davant de la Mozarthaus i per un restaurant de luxe en un palau... Hem dinat al McDonald’s i després d’anar amb molts metros (per aquella meva afició de fotografiar estacions de metros) fins al tramvia més proper al cotxe (les línies U4, U1, U3 i U6), hem tornat a Budapest. Tot anant-hi, per berenar hem parat al poble de Lébény, que hi feien la festa major, amb un pilot de parades de joguines i atraccions. Hem anat a un bar, i jo he demanat un gelat. Hem tornat a Budapest per la M1, com a l’anada.

26 CAP A VIENA!

Ens hem llevat a les 5 del matí, i a les 6 ja marxàvem cap a Viena. Per anar-hi hem passat per la M1. Un cop a Àustria volíem continuar per l’autopista, però l’adhesiu que t’has d’enganxar a la matrícula del cotxe (a Hongria, Austria i altres països no hi ha peatges, però hi ha això) valia 77€. A Àustria hem anat per la carretera 10. Hem arribat a la pensió Madara 2, la que anem nosaltres, pels volts de les 11.

Ens han dit que hi podríem entrar a les 2. Mentrestant hem anat a dinar a la Pizzeria Azra. Jo he demanat una pizza “Angela” que hi havia paprika. Poc més tard hem anat a la pensió, perquè ja eren les 2. Per mi, en comptes de ser de 2*, tal com és, li’n posaria 3.

A la tarda hem anat al centre de Viena, amb la línia 43 del tramvia. Al centre tot era caríssim. Hem anat a veure l’església de Sant Pere i la Catedral de Sant Esteve. Al cap d’una mica hem passat pel Parc Burggarten i hem vist el Palau Imperial amb el arc Horfburg a davant. A sopar hi hem anat al Nordsee.

25 LEHEL CSÁRNÓK

Com que demà haurem d’anar lluny amb cotxe, avui ens hem quedat a Budapest. Durant tot el matí hem estat al Lehel Csárnók, que ens pensàvem que era una altra part del centre comercial West End City Center, perquè en el Google Earth hi havia una foto Lehel Csárnók que diu que és el West End. Estava equivocat.

Al Lehel Csárnók (un mercat) hi havia dos pisos, la planta baixa i el primer pis. La planta baixa estava formada per botigues d’alimentació, sobretot verdures i fruita, però també per carn, peix (poc), pa, làctics… T’ho deixaven tastar tot i una que venia verdures, sobretot col confitada amb vinagre en bidons, una senyora gran, ens va dir que coneixia Montserrat, la Sagrada Família, sabia coses d’en Gaudí… A les botigues de làctics venien el mató a granel en uns recipients molt grans.

El primer pis era bàsicament de botigues de xinesos, al mateix preu de les botigues de xinesos de Catalunya. Les poques que no ho eren eren una botiga de joguines, una farmàcia que mentre feies cua podies beure aigua d’una gerra, una botiga

d’estris de la cuina, una d’aigua i galetes caríssimes, una d’electrodomèstics i una oficina de Posta (Correus).

El mercat en general era molt bonic, per mi el segon després del Central (el que vam anar el segon dia). Era de colors, d’ascensors de formes no quadrades…

A la tarda hem anat al Váci Utca, on hem comprat una samarreta vermella on s’hi veu una empremta, però en comptes d’haver-hi ratlles del dit hi ha escrits llocs de Budapest.

24 FENT PAGAR I DEIXATS

Penúltim dia que hem sortit de Budapest, però no d’Hongria. El dia d’avui hem anat Szentendre, al matí. Al poble hi havia molts carrerets petits, botigues de records, un carrer principal, esglésies, una d’elles ortodoxa, que per fer una foto s’havien de pagar 100 Ft. (0,50€).

Els restaurants eren molt cars, i per això n’hem anat a buscar-ne als afores, i hem trobat un restaurant que et serveixen al taulell mateix, cobrant-te els plats pel pes del que menges. La parella que hi treballa ens han dit que van anar a Calella de Mar amb autobús un any des d’Hongria. Fins i tot ens han ensenyat fotos de quan hi van estar.

Després de dinar hem anat al Museu Etnogràfic a l’Aire Lliure Skanzen, a 5km aproximadament des de Szentendre. Al museu hi havia diferents poblats

d’abans d’Hongria, un de Bükk, un de la Gran Plana, un de Tisza, un de la zona més vinícola... Estaven construïnt un poble nou al museu amb una gran plantació de marihuana. Tot estava molt ben representat, però molts llocs estaven tancats amb cadenes.

Quan ja han tancat el museu hem anat al poble de Visegrád. El poble en sí no mata, però hi ha una torre molt antiga i un Acròpoli (un castell) que hi hem anat. L’entrada al castell valia 7 euros, però estava tancat. No venien entrades i es podia entrar al recinte sense pagar, però no a dins del castell.

23 PLUJA TOTAL

Avui ha tocat fer la ruta més llarga per Hongria, al Balaton, el llac més gran del país. La llàstima és que gran part del dia ha plogut a bots i barrals. Hem anat a Balatonfüred, on només hem anat a un bar. Si no hagués plogut, em sembla que tampoc era gaire maco. Després hem anat a Tihany. Era bonic, hi havia una església bastant gran, una tourinform, botigues de paprika, gèisers (que a la península de Tihany n’hi ha molts).

Al migdia hem anat a dinar al McDonald’s de Veszprém. Hem tornat a Budapest per la 8, una carretera local, i la 7, i no com a l’anada, que hi hem anat per la M3 i la 71.

Quan hem arribat a Budapest, ja no plovia…

22 PALAUS

El dia d’avui hem estat a dues poblacions, Budapest i Gödöllő. Al matí hem estat a

Budapest, al Parlament, que per als habitants de la Unió Europea (la Comunitat Econòmica Europea, que deia una senyora del Prat de Llobregat) és gratuït.

Ens ha fet la visita guiada una dona que segurament era hongaresa perquè quan parlava castellà no s’entenia quasi gens. Ens ha ensenyat l’escala principal, la Sala de la Cúpula, on hi havia la Corona de Sant Esteve, i la Cambra Alta, que no es fa servir, perquè des de l’any 1944 a Hongria no hi ha Senat. També ens ha dit que abans, com que a dintre de les cambres no s’hi podia fumar, deixaven els puros en uns cendrers molt artístics als passadissos,

i que de tant en tant els diputats i senadors sortien a fer-hi una pipada. La Cambra Baixa no està oberta al públic i és on es fan les sessions de l’Assemblea Nacional.

Havent marxat, hem anat a dinar al Restaurant Verne, que és subterrani, i representa que és un submarí. He demanat del menú, que valia 2.100 Ft. (uns 10€ i mig), on hi havia una sopa gyulás i un pollastre amb patates al forn amb pela.

A la tarda hem anat al palau de l’Emperadriu Erzebet

(que li deien Sissi), a Gödöllő, on ens han fet una clavada de por. Aquest palau era el favorit d’ella. Allà hi havia les habitacions on dormien ella i el seu home (l’Emperador Franz Jószef), objectes seus... Finalment hem anat al Tesco de Gödöllő.

21 MUNTANYÓS COM BUDA

Avui hauria tocat anar al Balaton, però com que allà plovia, hem anat a Hollókő, Patrimoni de la Humanitat. Com que està a la muntanya, hem hagut de passar per moltes carreterotes i poblets. Per arribar-hi hem passat per la M2, la 2, per una carretera d’enllaç, i per una carretera local, i pels pobles de Szendehely, Rétság, Bánk, Romhány, Kétbodony, Szécsenka, Becske, Magyarnándor, Cserháthalpa, Cserhátsurány, Herencsény, Cserhátszentiván, Alsótold i Felsötold.

A Hollókő hem aparcat el cotxe en un pàrquing de pagament que no hi havia res per pagar i ens n’hem anat cap al centre. Primer hem anat a una botigueta on hi havia objectes de fusta del poble. Hem comprat un pou, dues nines, un escut, una c

ullera molt gran i vermella, i una caixa d’on surt una serp per en Marçal. Llavors hem anat a dues botigues més de records de Hollókő: a la Kaláris Ajándékbolt, i a una altra que no té nom.

Després d’haver passat per l’església, els carrers, la Szövőhaz (la casa dels teixits) i altres botigues, hem anat a dinar a la Katalin Csarda (Fonda Katalina). He demanat els dos plats més típics dels Palóc, que són la gent que abans habitava el poble. Un “Páloc gylyás – Tejföloös zoldlab leves sertéshússa (en anglès: Sour-cream, french bean, park meat), que era una sopa. De segona he demanat Palóc pecsenye petrezsetlymes burgonyával (en anglès: Mustard, garlic pork). No hem fet postres perquè només hi havia dos cambrers i tardaven molt.

Al cap de poc hem anat a comprar un gelat

al baret que hi havia a l’arcament i finalment a tirar una postal per a nosaltres a la bústia del poble per veure quant tardava a arribar des d’aquest poblet si només hi posàvem Barcelona i no deia el país. Hem tornat per la carretera 21 i la M3.

20 TARDA MOLT PLUJOSA

Avui també hem estat a Budapest, com els primers dies. Hem marxat amb el cotxe i, passant per l’Árpád Híd (pont d’Árpád), hem arribat a la Illa Margarita (Margitsziget). Hem aparcat en un pàrquing fizetó (de pagament) i ens hem endinsat a la illa.

Primer hem vist el Zenélő-Kút (un pou musical que cada hora en punt s’hi sent música gravada). Llavors el Japan Kert, un jardí japonès amb tortugues, peixos gegants, cascades, estàtues... Després volíem anar a veure el Danubi, però hi havia el carril de córrer fet de tartà i els que corrien no deixaven veure res. Hem anat a fer un gelat i per un passeig principal, on hi ha havia un ballarí xinès entrenant-se amb un ventall, hem anat a parar a una torre d’aigües (Viztorony), que es podia visitar, però no a l’hora que hi érem. Hem entrat al recinte de la torre i, mentre érem dins, algú ha tancat la porta i ja ens pensàvem que quedaríem tancats dins. Sort que hem sortit per

la porta del darrere d’un xiringuito d’aquell recinte.

Més tard hem passat per l’església Dominica, on la filla de Béla IV (Marguit) va viure des dels 9 anys fins que es va morir. Béla IV la va tancar allà perquè la va donar al convent perquè no tornessin a venir els mongols a atacar.

Finalment hem anat a un jardí immens (Rozsakert), al costat del qual hi havia una mena de minizoo amb cigonyes, galls “peluts”, una cosa molt estranya...

Hem dinat a l’apartament i a la tarda volíem anar

al mercat que fan els caps de setmana d’estiu al Pont de les Cadenes (Széchenyi Lanchíd), però ha començat a ploure amb vent de mala manera, que fins i tot se’ns ha espatllat un tros de paraigües. Ha parat de ploure i hem anat fins a la Vörösmarty Tér, on hi feien un mercat els de Hare Kristna. Al cap de poc hem tornat cap a l’apartament.

19 PRIMER DIA FORA DE BUDAPEST

Dinou, el primer dia que sortim del terme de Budapest, i també d’Hongria... Al matí hem agafat la carretera 10 i després la 117 i la 111, fins que hem arribat a Esztergom, la ciutat amb la Basílica més gran d’Hongria, on va néixer István (Esteve), el primer rei d’Hongria. Després de passar per l’antiga muralla, hem començat a buscar restaurant. Que no fossin molt deixats i bé de preu, n’hi havia poc, i sense voler hem anat a parar al pont que travessa el Danubi i va a parar a Eslovàquia, a la ciutat d’Štúrovo i a altres poblets rurals d’Eslovàquia. També hi hem dinat (a Štúrovo), al fast food Seray S.R.O.

Llavors hem tornat a Budapest. Tornant sí que hem comprat en una de les parades de fruita. Al costat de la carretera hi havia moltes parades amb síndries molt barates, i altres fruites també barates. Hem comprat cireres, pomes, nectarines, tomàquets, mig meló i una aigua amb gas per 600 Ft. (3€).

A Budapest hem anat a l’Òpera, a la visita de les quatre de la tarda en castellà. Després hem tornat a l’apartament.

18 EL PATRIMONI DE LA HUMANITAT QUE FALTAVA

Avui divendres 18 hem anat a molts llocs. Ens hem llevat ben d’hora, cap al metro i hem fet tot l’Andrássy Út, Patrimoni de la Humanitat, des de l’Òpera (hem caminat des d’aquí, no que sigui Patrimoni de la Humanitat des de l’Òpera). Un cop la hem acabada, a la Plaça dels Herois (Hősök Tere), hem seguit fins al parc Városliget on hi ha el Castell de Vajdahunyad. Dins del castell hi ha el Museu de l’Agricultura d’Hongria, però hi hem anat pel castell i no per l’agricultura. Hi havia un pilot d’animals dissecats, objectes per la pesca, per ca

çar... Poc més tard, hem sortit del castell i, tot anant al Trolebús, hem vist el Széchenyi Gyógyfürdő és Uszoda (un balneari) i hi hem entrat per veure’l. Hem agafat la línia 72 del Trolebús que ens ha portat fins a l’apartament.

Havent dinat, hem anat a buscar el cotxe que vam llogar des d’Internet a Hertz. Ens ha tocat un Suzuki Swift vermell. Per aparcar-lo ens han passat diferents desgràcies:

1. La zona on hi ha l’apartament é s de parquímetre, tot i que ens pensàvem que no ho era.

2. Un cop aparcats, hem anat a pagar i la targeta de crèdit se’ns ha quedat reptada al trasto dels tiquets.

3. Quan ja el teníem, ens hem adonat que havíem aparcat en zona de càrrega i descàrrega.

4. Per sortir del cotxe, la clau del contacte no se’ns treia, però finalment, per sort, se’ns ha tret.

Al cap de poca estona, volíem anar al Parc Municipal de Népliget, però ens hem perdut de mala manera i hem anat a parar al gran supermercat Tesco del sud de la ciutat, on tots els pisos i casetes estan abandonades, en ruïnes o degradats amb gent molt pobra. Finalment hem tornat a l’apartament a sopar. Per cert, un panet valia 9 Ft. (4 cèntims d’€).

A la nit hem anat a fer un tomb per veure el Pont de les Cadenes, la Basílica... tot il·luminat.

17 BUDA, LA PART DE MUNTANYA

El dia 17 és el dia que toca la banda de Buda, hem marxat amb el metro i després hem anat a parar a la Moskva Tér, una plaça plena de tramvies, autobusos i avingudes, on no sabíem el carrer que havíem d’agafar. Un cop a dalt de la muntanya de Buda, hem

anat al carrer dels Nobles (Uri Utca) on hi havia el Laberint Subterrani (Budavari Labirintus), on ens hi hem passat la resta del matí; hi havia una font que simulava sang però era vi, bassals gegants d’aigua... Eren diferents tipus de laberints: un de Prehistòric, un altre de més nou... Llavors hem anat a dinar al restaurant Miró, he demanat uns formatges i Rich beef soup (una sopa d’espaguettis).

A la tarda plovisquejava una mica, hem anat a l’església de Maties (Matyás Templom), mig en obres; al Castell de Buda, on hi havia el Museu d’Història de Budapest (hi hem anat i no ens ha agradat gaire), i al Bastió dels Pescadors, també mig en obres. Més tard hem anat a l’església de Santa Anna, volíem anar a un parc a una illa però hem anat a parar a un barri de pisos: Filatorigát. Hi hem anat en Hév (el tren de rodalies d’Hongria).

Cap al vespre hem anat a la Vörösmarty Tér a menjar un gelat i a comprar.

16 PEST, LA PRIMERA VISITA

Aquest és el dia que hem anat al centre de la banda de Pest, hem comprat de Budapest Kártya (Targeta de Budapest), que concedeix el transport públic gratuït i museus, balnearis, restaurants amb descompte. Primer volíem anar a comprar la Budapest Kártya però a l’estació de metro Arany János (la més propera a l'apartament) no n’hi havia, a Deák Ferenc Tér, l’estació de metro principal tampoc n’hi havia, però al Tourinform, per fi, sí.

Hem anat fins a l’estació de metro que volíem anar (Kálvin Tér). Allà hem començat el recorregut, l’església Calvinista (en obres), després el Mercat Central, de tres pisos vell però maco. Després hem volgut anar a l’església Serbia (Pesti szerb templom) però estava tancada tot i que a la guia deia que estava oberta tot el dia. Hem tirat més endavant, hem arribat a la Egytem Tér, on hi havia una esglesiota. Ja eren quarts de 12 que ja hem començat a busvcar restaurant (els hongaresos fan més d’hora els àpats). Mentre buscàvem, a la Ferenciek tere, hem vist l’església Franciscana en obres a dintre.

Després de mirar diferents restaurants hem anat al Corso Étterem, jo he demanat una sopa de bolets hongaresos, de segon llom de porc que era vermell de tanta paprika que hi havia i per postres unes 4 boles de formatge calentes amb sucre i melmelada.

En aquest restaurant, mentre demanàvem què volíem per menjar, hi havia una cosa que no sabíem què era, el cambrer intentava parlar en castellà volent dir cerdo però deia “ciervdo”, nosaltres, el primer cop ens pensàvem que volia dir ciervo (cérvol)!

Llavors hem anat a la Sinagoga del carrer Dohány (la més gran d’Europa i la segona més gran del món sense comptar-hi les d’Israel). Hem fet la visita guiada en castellà, a part de la sinagoga també hi havia un jardí amb plaques dels morts jueus i en comptes de posar-hi flors els hi posen pedres per no matar les flors, també hem anat a la Basílica de Sant Esteve (Szent István Bazilika) que es notava que estava restaurada.

Al cap de poc hem anat al Váci Utca, el carrer de més comerços i l’església de Sant Miquel que el vespre hi fan concerts (que nosaltres no hi vam anar) i després hem tornat a l’apartament.

15 CAP A BUDAPEST!

Avui ha sigut el primer dia, ha sigut divertit tot i que ens hem passat mig dia a l’avió. Ens hem llevat a les 5 de la matinada, hem esmorzat poc i un meu tiet a les 6 (de la matinada) ens ha vingut a buscar per portar-nos a l’Aeroport de Barcelona.

Un cop a l’aeroport hem esmorzat més, hem fet el check-in sense fer cua i hem pujat al pis de dalt de l’aeroport on ens han fet els controls.

Al cap d’una estona hem pujat a l’autobús que porta a l’avió. Aquest any anem a Budapest i per anar-hi fem escala a Zürich, anem amb Swiss Air. L’avió per anar a Zürich, operat per Swiss Air en un Airbus Industrie A321, a primera fila hi hem vist en Duran i Lleida.

A dins de l’avió ens han donat una postal de l’avió, un brioix de panses i una xocolatina.

Després, a Zürich hem agafat l’avió que ens duria a Budapest, un FOKKER 100 operat per Helvetic Airways, on ens han donat un puzzle i un Poker. M’ha fet gràcia que l’avió fos de color rosa.

Un cop a Budapest ens ha anat a buscar un noi de l’apartament amb un cotxe i ens hi ha portat.

Nosaltres anem a l’apartament TO-MA Tour, a l’Arany János Utca. El recepcionista ens ha felicitat per l’Eurocopa quan he vist que érem espanyols. Només d’arribar a l’apartament ja hem anar al supermercat que hi ha a sota l’apartament, el Rothschild KFT. a comprar menjar. Llavors hem anat a donar un volt per Budapest, primer el Pont de les Cadenes (Széchenyi Lanchíd), després a un jardí que hi havia entre el pont i un túnel a la banda de Buda i finalment a la Basílica de Sant Esteve (Szent István Bazilika) passant per la plaça Roosvelt. Al final hem anat un altre cop a comprar al mateix supermercat.